Su búsqueda
Resultados 1.026 recursos
-
El Ple de l'Ajuntament de Navàs, celebrat el passat dilluns, va aprovar amb els vots favorables de l'equip de govern (CUP i ERC) i l'oposició (PSC i JUNTS), l'avanç de planejament de la modificació sobre la implantació en sòl no urbanitzable de parcs solars fotovoltaics. Amb aquesta modificació es reduirà a una tercera part, respecte la situació actual, la superfície no urbanitzable del municipi on es podran implantar parcs solars fotovoltaics destinats a producció d’energia per a la xarxa. Aquesta és la proposta que planteja l’Ajuntament, que el novembre de l’any passat en va decretar una suspensió temporal de llicències i que durant aquest temps ha estat treballant en una modificació del pla general urbanístic per acotar-ho, ja que fins ara no es fixava pràcticament cap paràmetre. «El POUM que tenim fins ara és molt lax perquè gairebé no regula res en aquest sentit, i pràcticament permetia posar plaques a tot el municipi. No hi havia cap mena de restricció ni d’acotament», subratlla l’alcalde, Genís Rovira Barat. Per aquest motiu, la modificació que s’està tramitant, i que haurà de validar en última instància la Comissió d’Urbanisme, és establir un seguit de paràmetres que regularan la instal·lació de camps fotovoltaics en un context creixent de presentació de projectes. El que es regularà a partir del moment que s’aprovi la modificació del pla urbanístic son tots aquells parcs fotovoltaics que no operen en règim d’autoconsum, que tenen una superfície superior a una hectàrea i que tinguin una capacitat per evacuar la producció elèctrica a través de línies de 25 kilovats. De 3764,45 a 1378,04 hectàrees En concret, amb la proposta que es planteja i que es traslladarà posteriorment a Urbanisme es passarà de 3.764 hectàrees (on fins ara hauria estat factible instal·lar camps fotovoltaics) a unes 1.380 hectàrees. Hi ha tres paràmetres principals que s’han per a aquesta modificació perquè marquin els requisits d’implantació, que són els que comportaran aquesta reducció de superfície: El primer el determina la qualitat del sòl. Segons ha concretat Rovira, en camps conreables, «atenent a la seva riquesa, no serà permès posar-hi plaques. També inclou aquest apartat espais d’interès natural, com poden ser les lleres dels rius, torrents, obagues, serrats...» Un segon paràmetre és l’impacte visual. Per exemple, «sota aquesta regulació, des de Castelladral no es podran posar plaques a la vista en un radi de cinc quilòmetres, i el mateix passa al sector de Vilafresca. Són àrees d’interès municipal». I un tercer paràmetre general que ho regularà són els pendents del sol. Genís Rovira detalla que «en zones boscoses amb parcel·les rústiques es permetrà en pendents superiors al 40%, i en sòl conreable però d’un sòl catalogat de baixa qualitat es permetrà en pendents inferiors al 5%». Tampoc no es permet instal·lar en el que es qualifica com a hàbitats d’interès comunitari, com seria el cas del Pla de Riols, on es plantejava un dels projectes; ni en masses forestals de boscos considerats antics. Un altre criteri que també marca una línia és que no es podran instal·lar camps fotovoltaics a menys de 200 metres de sòl urbà, «perquè amb el que tenim fins ara podries creuar la carretera i tenir ja plaques solars, a tocar de casa». També és rellevant que es limita a un màxim de 5 hectàrees la superfície que pot tenir un parc. «Si algú planteja un projecte, per exemple, de 30 hectàrees, com era el cas del que es proposava al Pla de Riols, s’haurà de dividir en paquets d’un màxim de 5 hectàrees, i entre els uns i els altres també es fixen unes condicions de distància importants», detalla l’alcalde de Navàs.
-
Quins espais del poble ens poden ajudar en la transició alimentària local? Podem millorar el poble amb nous espais productius com horts urbans? Quins altres espais podem activar? En el marc del projecte Territoris Alimentaris, la cooperativa Mixité i l'Ajuntament de Navàs estem treballant en l’estratègia municipal per la transició alimentària local de Navàs i necessitem la teva col·laboració. T’hi apuntes? 10 de juny de 2024, 17:00–19:00h, Sala d'actes de la Biblioteca Josep Mas Carreras Taller «Transició alimentària: memòria, passat i present» 15 de juny 2024, 9:15-12:30h, Plaça Gaudí Caminada pels voltants de Navàs seguida del taller «Oportunitats per alimentar-nos del nostre entorn» i pica-pica. Comptarem amb la col·laboració de la Maria Estruch. FORMULARI D'INSCRIPCIÓ Per qualsevol dubte o més informació, podeu escriure a info@mixite.cat.
-
En el marc del projecte de Sobirania Alimentària, que ha engegat l'Ajuntament de Navàs, s'estudia la possibilitat de la creació d'un banc de terres es que busca apropar propietaris de terrenys agrícoles en desús i persones interessades en dedicar-se a l'agricultura ecològica.L’objectiu és reactivar l’activitat agrària, generar i consolidar ocupació i riquesa estable, sostenible i responsable al nostre territori, tot apostant per un model de producció, comercialització, distribució, transformació i consum d’aliments agroecològics i de proximitat. Aquestes primeres trobades, la primera de les quals es va recentment a Palà de Torroella (Navàs), són una primera presa de contacte per explicar el projecte i fer un primer anàlisi de la viabilitat d'un banc de terres al municipi de Navàs i entorn. Així, aquest divendres 31 de març, a les 8 del vespre, a Castelladral.Hi han al nostre país altres experiències de bancs de terres com al Garraf, a les Terres de l'Ebre, al Priorat o a la zona de València, o al ses Illes. El banc de terres pretén crear un registre de finques en desús on els propietaris estiguin disposats a arrendar-los i l'ajuntament posar-hi en contacte persones interessades a treballar-les, i crear petites economies. http://surtdecasa.cat/centre/menjar-i-beure/sobirania-alimentaria-navas Per més informació sobre el projecte Navàs Sobirania Alimentària:sa@navas.catalminanadj@navas.cat93 839 00 22
-
L'Ajuntament programa un taller per al proper dissabte que busca recollir vivències dels vinyaires i la gent que va conviure amb aquest conreuEl municipi de Navàs treballa per recuperar la memòria popular a l'entorn del conreu de la vinya al municipi. En el marc d'aquest projecte, el pròxim dissabte, 4 de novembre, a les 11 del matí, s'ha programat un taller obert per parlar sobre el passat de la vinya al terme municipal. Es farà a les 11 del matí a la sala de plens de l'Ajuntament de Navàs. El taller busca recollir la memòria popular entorn el fenòmen de la vinya a Navàs, no només des de l'òptica del vinyaire sinó de la població que va conviure amb paisatges de vinyes i el comerç de vi. Des del consumidor del vi local, el restaurador, el veí del vinater, o el qui en feia el transport,... el taller és obert a qualsevol persona que hagi tingut vinculació o simple interès pel món de la vinya, un cultiu que ha definit gran part de la història del municipi. Per participar-hi, no cal tenir coneixements específics sobre el tema, només la curiositat o les ganes d'aportar-hi aquelles experiències personals que il·lustrin la realitat d'aquest passat. Els responsables del projecte fan una crida a aportar-hi, en cas de tenir-ne, material gràfic o fotogràfic, que contribueixi a dibuixar una realitat que és identitària; també entre tots es recuperaran topònims i indrets on els ceps van fructificar en el passat, i totes aquelles curiositats que gravitin entorn del raïm i del seu suc.
-
Saps què és el projecte de Navàs Sobirania Alimentària? Una aposta per fomentar el consum local amb una alimentació saludable i sostenible. El benefici que obtindràs serà un retorn econòmic als...
-
Les ordenances reguladores i reglaments, les ordenances fiscals, els calendaris i padrons fiscals, els pressupostos i plantilles, els estatuts, els models tipus i els cartipassos de l'Administració local catalana
-
Castelló. El regidor de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible a l'Ajuntament de Castelló, Cristian RamÃrez, ha anunciat que l'Ajuntament disposarà per primera vegada, d'una Ordenança Municipal que reguli la cessió i ús dels Horts Urbans municipals. Aquesta decisió s'ha pres amb l'objectiu d'unificar criteris i establir una normativa comuna per a tots els horts urbans de la ciutat.
-
Endueu-vos a casa un tast dels horts del Prat
-
Impulseu el comerç local: compreu Pota Blava!
-
Define el papel de las ciudades para contribuir a la transformación de los sistemas alimentarios urbanos hacia la sostenibilidad.
-
Define el papel de las ciudades para contribuir a la transformación de los sistemas alimentarios urbanos hacia la sostenibilidad.
Explorar
Temática
-
Documentación Base
-
Base de datos
- Aínsa-Sobrarbe (29)
- Alfarb (6)
- Allariz (29)
- Almócita (20)
- Artés (9)
- Ataun (4)
- Barcelona (82)
- Bilbao (14)
- Boalo (El) (14)
- Carcabosso (24)
- Cardedeu (19)
- Castelló (36)
- Córdoba (36)
- Cuevas del Becerro (22)
- Deba (13)
- Eslida (8)
- Fuenlabrada (37)
- Gasteiz/Vitoria (50)
- Getafe (4)
- Godella (17)
- Granollers (20)
- Huétor Vega (26)
- Iruña/Pamplona (28)
- Madrid (40)
- Manresa (24)
- Medina Sidonia (3)
- Meliana (19)
- Murcia (13)
- Navàs (37)
- Palma de Mallorca (27)
- Prat del Llobregat (El) (19)
- Rivas-Vaciamadrid (44)
- San Cristóbal de La Laguna (41)
- San Sadurniño (32)
- Urduña (42)
- València (66)
- Valladolid (17)
- Zaragoza (55)
-
Base de datos
Tema
- Acceso a la tierra (14)
- Agricultura periurbana (29)
- Agricultura Urbana (92)
- Apoyo producción (15)
- Banco de tierras (40)
- bio (1)
- Biodiversidad cultivada (22)
- Campaña de sensibilización (84)
- Campaña sensibilización (1)
- Canales Cortos de Comercialización (9)
- Circuitos Cortos de Comercialización (92)
- Comedores escolares (57)
- Comedores Escolares (4)
- comedores escolares (2)
- compost (1)
- Compostaje (22)
- compostaje (2)
- compostaje comunitario (4)
- Compostaje comunitario (8)
- Compostaje fracción orgánica (18)
- Compra pública (61)
- Consejo Alimentario (15)
- Consejo Alimentario; Gobernanza Alimentaria (4)
- Cultura e identidad agrarias (24)
- Declaración institucional (1)
- Derecho a la alimentación (44)
- Desperdicio alimentario (31)
- Diagnosis (17)
- Dinamización agroecológica (40)
- Distribución (19)
- Economia circular (39)
- Educación ambiental (4)
- Educaicón ambiental (1)
- educaicón ambiental (1)
- Elaboración y transformación agroalimentaria (19)
- Espacios test agrarios (7)
- Espacios y/o parques agrarios (20)
- Estrategia Alimentaria (13)
- Estrategia Alimentaria; proceso participativo PAL (1)
- Estrategias Alimentarias y Planes de Acción (105)
- Estructura municipal (1)
- Formación en agroecología (54)
- Gobernanza alimentaria (44)
- Horts urbans (6)
- Huerto escolar (7)
- Huertos escolares (14)
- Huertos Escolares (8)
- huertos escolares (1)
- Huertos urbanos (9)
- Huertos Urbanos (76)
- huertos urbanos (1)
- Iniciativas con Restauración (23)
- Iniciativas con restauración (5)
- Investigación (6)
- Marca de producto agroecológico (16)
- Marca de producto local (11)
- MArca prodcuto local (1)
- Marca producto agroecológico (2)
- Marca producto local (2)
- Matadero público (9)
- Mercado de prodcutores/as (78)
- mercado de prodcutores/as (4)
- Mercado de productores/as (10)
- MErcado de productores/as (2)
- Mercados de productores/as (2)
- Mercados municipales (13)
- Obrador compartido (12)
- Planificación Urbanística (38)
- Preservación del suelo fértil (1)
- Prmoción producto local (1)
- Proceso participativo (72)
- Programas de apoyo a productores/as (93)
- Promoción de producto local (111)
- Promoción local y alimentaria (49)
- Promoción producto local (7)
- Proyectos educativos (75)
- Razas autóctonas (23)
- Recuperación de tierras (16)
- Redes (3)
- Refuerzo Acción sociedad civil (7)
- Reglamentación ambiental (3)
- Restauración colectiva (16)
- Seguimiento y evaluación PAL (2)
- Turismo sostenible (29)
Tipo de recurso
- Artículo de revista académica (35)
- Entrada de blog (226)
- Grabación de vídeo (61)
- Informe (2)
- Página web (701)
- Presentación (1)
Año de publicación
- Entre 2000 y 2025 (417)
- Desconocido (609)