Buscar

COMPRA A NAVÀS, EL POBLE HI GUANYA! Canviem el format per promocionar les compres d'aliments ja siguin fets a Navàs, de proximitat i/o ecològics. Aparquem l'antiga Targeta SA i canviem el model per donar un tiquet numerat per cada 10€ de compra d'aquests aliments en els Establiments Adherits. Aquesta campanya busca seguir fidelitzant les compres al petit comerç local al mateix temps que es busca que els productes que es comprin siguin de l'entorn geogràfic, cosa que provoca un retorn econòmic important a la nostra zona. Tenim clar que si es "compra a Navàs, el poble hi guanya". Amb el número que apareix a cada tiquet participaràs en un sorteig de 10 premis amb un sorteig que anirà vinculat al 1r premi del sorteig de La Grossa de Sant Joan (24 de juny de 2019). Hi haurà un total de 10 premis que es repartiran de la següent manera: Si els tres números finals de la teva butlleta coincideixen amb el 1r premi de la Grossa t'emportaràs 4 vals de 50€ per comprar als establiments adherits, amb un valor total de 200€ per cada afortunat. Si et coincideixen els 4 números del 1r premi et tocarà un cap de setmana amb experiències gastronòmiques i turístiques valorat en 500€ Si durant el 2018 o 2019 vas entregar una Targeta SA segellada a l'Ajuntament o Establiment Adherit pots anar a recollir els 10 tiquets que et corresponen. Si tens una Targeta SA a mitges porta-la a l'Ajuntament o Establiment i et donarem els tiquets que et corresponguin. Llistat d'Establiments adherits: Carnisseria Serra, Cal Valentí, L'Arpellot, Fleca el Crostó, El Til·ler, Fruites i verdures Pol Sànchez, Fleca Vidal, Pastisseria Mas, Peixateria Mar Salada, El Bouquet, Queviures Costa, Queviures Victòria, Cal Mas (CAD establiment) i Peixateria F. Manubens  NOU VÍDEO DE NAVÀS SOBIRANIA ALIMENTÀRIA D'altra banda, ens plau comentar i explicar que ha sortit un vídeo realitzat i pagat per la Fundació Daniel i Nina Carasso on s'explica i s'exporta l'experiència que s'ha anat desenvolupant a nivell municipal en l'àmbit de la Sobirania Alimentària, amb la campanya Navàs SA. Aquesta fundació a part de fer aquest vídeo també ens va donar una subvenció de 20000€ per tirar-lo endavant. També des de la Diputació de Barcelona l'any passat i enguany ens han donat 2 subvencions de 30000€ cadascuna per tirar endavant aquest projecte en que la línia de treball i de despesa va dirigida a potenciar els productors locals i de proximitat per enfortir el sector agroalimentari i el petit comerç al municipi. També s'han realitzat diversos estudis i xerrades per veure possibilitats de futur en aquest sector al nostre municipi i ara hi estem treballant amb una xarxa més àmplia que supera l'àmbit comarcal i amb la que enguany hem tornat a presentar un projecte a la Fundació Daniel i Nina Carasso. Us deixem l'enllaç del vídeo https://www.youtube.com/watch?v=LrnfzFGsvwI&fbclid=IwAR1SuJSWofFM-al5UAdmqtEI22Vb24yi9hmg5zZOQTTzpumInZj1DufXH7c

Aquest informe, fruit d’un treball col·lectiu, és una actualització de l’informe Arran de terra. Indicadors participatius de Sobirania Alimentària a Catalunya. L’informe té l’objectiu de diagnosticar la situació actual del sistema alimentari de Catalunya, des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària. L

Diumenge, 21 de maig, el municipi del Bages celebrarà una jornada popular amb activitats per a tots els gustos: xerrades, tallers i jocs vinculats a l’alimentació saludable, grups de treball amb productors i cuiners, i un dinar popular.

El Maridatge de la Mostra de Vins de Navàs, es fa a Palà de Torroella, el dijous abans de la l'Arrossada de Castelladral, des de fa set anys. Enguany el Maridatge s’escau el dia 8 de març i fa una inequívoca picada d’ullet contra de la desigualtat de gènere i reivindica el paper de la dona en tots els àmbits de la societat amb igualtat de condicions. El Maridatge se sap quan comença, però ningú sap quan i com s'acaba, ple de sorpreses i retrobaments amb el gust i el plaer de menjar i beure l'autenticitat dels productors i productes que hi concorren. El Maridatge comença a ser un clàssic de les festes gastronòmiques amb el vi com a protagonista, els vinyaires de km 0 i els restauradors que creuen en els productes de proximitat, tan genuïns com el fruit dels ceps que arrelen a Navàs des de fa més de mil anys. El teatre de Palà, esdevé un espai que es transforma i sorprèn. L'espectacle no passa a l'escenari darrera el teló, amb decorats de paper i un guió cent vegades assajat..., l'acció és a la platea, amb dos-cents cinquanta actors interactuant entre ells i compartint un viatge ple d'emocions, espontani i singular, sense cap guió prèviament escrit.  Un lloc per quedar-s'hi a viure. Un lloc que quan hi entres ja no en vols tornar a sortir.Clara Antúnez, sommelier i nutricionista, ha fet la tria de vins, de sis originals cupatges amb les varietats autòctones com a senyera: sumoll, picapoll, carinyena, macabeu i garnatxa entre altres.Restauradors com els de Cal Fuster de Serrateix, 6 Sentits, l’Estació, Alberg de Castelladral, Pastisseria Mas de Navàs, productors d’oli d’Oliveres del Cardoner i Formatges de Cuirols hi donaran la rèplica.

La primera tindrà lloc aquest dissabte a Castelladral

El Ple de l'Ajuntament de Navàs, celebrat el passat dilluns, va aprovar amb els vots favorables de l'equip de govern (CUP i ERC) i l'oposició (PSC i JUNTS), l'avanç de planejament de la modificació sobre la implantació en sòl no urbanitzable de parcs solars fotovoltaics. Amb aquesta modificació es reduirà a una tercera part, respecte la situació actual, la superfície no urbanitzable del municipi on es podran implantar parcs solars fotovoltaics destinats a producció d’energia per a la xarxa. Aquesta és la proposta que planteja l’Ajuntament, que el novembre de l’any passat en va decretar una suspensió temporal de llicències i que durant aquest temps ha estat treballant en una modificació del pla general urbanístic per acotar-ho, ja que fins ara no es fixava pràcticament cap paràmetre. «El POUM que tenim fins ara és molt lax perquè gairebé no regula res en aquest sentit, i pràcticament permetia posar plaques a tot el municipi. No hi havia cap mena de restricció ni d’acotament», subratlla l’alcalde, Genís Rovira Barat. Per aquest motiu, la modificació que s’està tramitant, i que haurà de validar en última instància la Comissió d’Urbanisme, és establir un seguit de paràmetres que regularan la instal·lació de camps fotovoltaics en un context creixent de presentació de projectes. El que es regularà a partir del moment que s’aprovi la modificació del pla urbanístic son tots aquells parcs fotovoltaics que no operen en règim d’autoconsum, que tenen una superfície superior a una hectàrea i que tinguin una capacitat per evacuar la producció elèctrica a través de línies de 25 kilovats.   De 3764,45 a 1378,04 hectàrees En concret, amb la proposta que es planteja i que es traslladarà posteriorment a Urbanisme es passarà de 3.764 hectàrees (on fins ara hauria estat factible instal·lar camps fotovoltaics) a unes 1.380 hectàrees. Hi ha tres paràmetres principals que s’han per a aquesta modificació perquè marquin els requisits d’implantació, que són els que comportaran aquesta reducció de superfície: El primer el determina la qualitat del sòl. Segons ha concretat Rovira, en camps conreables, «atenent a la seva riquesa, no serà permès posar-hi plaques. També inclou aquest apartat espais d’interès natural, com poden ser les lleres dels rius, torrents, obagues, serrats...» Un segon paràmetre és l’impacte visual. Per exemple,  «sota aquesta regulació, des de Castelladral no es podran posar plaques a la vista en un radi de cinc quilòmetres, i el mateix passa al sector de Vilafresca. Són àrees d’interès municipal». I un tercer paràmetre general que ho regularà són els pendents del sol. Genís Rovira detalla que «en zones boscoses amb parcel·les rústiques es permetrà en pendents superiors al 40%, i en sòl conreable però d’un sòl catalogat de baixa qualitat es permetrà en pendents inferiors al 5%». Tampoc no es permet instal·lar en el que es qualifica com a hàbitats d’interès comunitari, com seria el cas del Pla de Riols, on es plantejava un dels projectes; ni en masses forestals de boscos considerats antics. Un altre criteri que també marca una línia és que no es podran instal·lar camps fotovoltaics a menys de 200 metres de sòl urbà, «perquè amb el que tenim fins ara podries creuar la carretera i tenir ja plaques solars, a tocar de casa». També és rellevant que es limita a un màxim de 5 hectàrees la superfície que pot tenir un parc. «Si algú planteja un projecte, per exemple, de 30 hectàrees, com era el cas del que es proposava al Pla de Riols, s’haurà de dividir en paquets d’un màxim de 5 hectàrees, i entre els uns i els altres també es fixen unes condicions de distància importants», detalla l’alcalde de Navàs.

Alumnado en el comedor

El nou Biomarket de Mercabarna és el Mercat Majorista d'Aliments Ecològics de Barcelona. És el primer mercat de producte bio de Catalunya i Espanya. I el segon d'Europa.

Avui, a Mercabarna, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha inaugurat el Biomarket, el primer mercat majorista d'aliments frescos ecol�...

La instalación preve captar el 20% del total de fruta y hortaliza ecológica vendida en Catalunya a corto plazo y el 50% en 10 años

Se trata de una iniciativa de Unió de Pagesos para la comercialización y distribución de alimentos en el marco de la capital de la alimentación sostenible.

El Foodback es el Centro de Aprovechamiento Alimentario de Mercabarna. Es el equipamiento donde se escogen las frutas y hortalizas que están fuera del circuito comercial, pero son aptas para el consumo humano.

Al febrer de 2022 s'ha posat en marxa el Foodback, el centre d'aprofitament alimentari de Mercabarna, on volem donar una 2ª vida a totes les fruites i verdures excedentàries dels majoristes de la Unitat Alimentaria.És una nau de 877m2 amb una càmera frigorífica de 85m2 de superfície que pot refrigerar 340m3. Mercabarna ha canviant el circuit de gestió dels excedents de matèria orgànica fresca per tal que tots els excedents paletitzats dels majoristes hagin de passar 1er pel Foodback.El procediment és: 1) Fase de recepció: personal de Mercabarna fa una 1ª visualització per diagnosticar si el palet es pot aprofitar o es considera un residu i ha d'anar al Punt Verd de Mercabarna. Un cop pesat aquest palet es crea un registre amb dades del palet per tenir la traçabilitat durant tot el procés, si es considera producte apte pel consum humà s'entra a la zona de recepció i si no es considera apte es lliura un document per tal que el usuari pugui anar amb aquest palet al Punt Verd de Mercabarna (sense aquest document no s'accepta cap palet allà).2) Zona de triatge: on es fa la tria, amb personal professionalitzat de Fundació Formació i Treball, per tal recuperar el producte apte pel consum humà dels palets recepcionats. La 1ª opció sempre és consum humà directe, però s'ha fet al juny la prova pilot per fer producte transformat per consum humà amb Espigoladors, si hagués molt excedent també tenim la possibilitat de consum animal o producte transformat per consum animal3) Zona d'expedició: on personal i voluntaris de la Fundació del Banc dels Aliments fan el lliurament a les entitats i menjadors socials.Responsable implementació: MercabarnaAltres agents implicats: Fundació Banc dels Aliments, Fundació Formació i Treball, Càrites D. Barcelona, Creu Roja, Projecte Alimenta, Assocome, Generalitat de Catalunya Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Ajuntament de Barcelona i Fundació "La Caixa"Àmbit d'aplicació: transversalIndicadors de seguiment i resultats: tones rebudes, tones aprofitades, núm entitats socials beneficiàries, núm d'empreses que lliuren excedents i núm de contractes de inserció-laboralPressupost aproximat: 371.392,40 €Observacions: fonts de finançament de tots els agents implicats al projecte. En breu al enllaç del punt 9 també estaran els enllaços dels vídeos de presentació del Foodback: CAT - https://youtu.be/yxWaanZvBxo  CAST - https://youtu.be/EVHSKt2S8Ew Més informació: https://www.mercabarna.es/responsabilitat-social/foodback/